LES INFÀNCIES
EN LES GUERRES
EUROPEES

L’esclat de la Primera Guerra Mundial va suposar una ruptura amb el passat, amb les polítiques dominants i amb el vell ordre monàrquic i imperial. El seu desenvolupament també va marcar un canvi important en la història europea dels conflictes bèl·lics.

La utilització de la població civil com a objectiu de guerra va causar que es desplacessin milions de civils europeus i va afectar la vida dels infants d’una manera desconeguda fins a aquell moment.

La invasió i l’ocupació dels territoris, els bombardejos de les ciutats i la deportació per qüestions ètniques i religioses van provocar el trasllat de 10 milions de persones, aproximadament, en fluxos tant interns com a través de les fronteres.

Postal en benefici dels civils afectats per la guerra (1915). NWWIMM (2005.98.363)

Les persones desplaçades van tenir un tracte molt diferent a cada país: des de l’obtenció de diversos nivells d’assistència fins a l’internament en camps de concentració. En camps com els de Holzminden, Rastatt i Havelberg, a Alemanya, o Gouda, Nunspeet i Bergen op Zoom, als Països Baixos, es va confinar els combatents amb les seves famílies.

Els armenis i assiris que es van escapar de la matança de les tropes turques o hi van sobreviure representen el cas més extrem de desplaçament civil durant la guerra, a conseqüència del qual van morir entre 600.000 i un milió de persones.

A diferència del que passava amb els soldats, no hi havia cap acord internacional que protegís la població civil, i en particular els infants —orfes, abandonats o no supervisats—, que van omplir les ciutats i que, en una gran majoria, presentaven problemes de desnutrició i malalties com el tifus.

Organitzacions humanitàries, com la dels quàquers Friends War Victims Relief Committee, es van convertir en representants de les víctimes innocents, dels no combatents, i d’aquesta manera la idea humanitària de socórrer els infants es va estendre a totes les parts en conflicte.

Campanya de recollida de fons de l’American Committee for Relief in the Near East (Ethel Bettsbains, 1918). © LOC (Prints and Photographs Division Washington D.C., LC-USZC4-1343)

Les primeres accions d’ajuda que es van dur a terme, destinades a proporcionar aliments i refugi, van recaure sobre les autoritats locals, els governs centrals i les organitzacions caritatives i no governamentals com la Creu Roja o l’American Committee for Armenian and Syrian Relief, creat el 1915 per ajudar els armenis víctimes dels turcs i rebatejat Near East Relief el 1919.

“En un país bombardejat. Mare i infant amb màscares de gas”. 1918. © BnF (département Estampes et photographie, EI-13 (585))

L’ocupació de països com Bèlgica (1914), el bloqueig naval britànic (1914-1919), la producció insuficient de menjar i les estratègies alimentàries de racionament dutes a terme pels diferents estats, van provocar un problema de fam que va afectar especialment els infants.

A Alemanya, es van establir cuines públiques com a part del sistema de nutrició en temps de guerra, mentre que, en altres regions, es van crear organitzacions com la Commission for Relief in Belgium (1914-19), presidida per Herbert Hoover, que va dur a terme un programa d’alimentació internacional dirigit als belgues i francesos que es trobaven en territori alemany ocupat.

Orfes de guerra menjant a l’aire lliure (1915). © BnF (département Estampes et photographie, EI-13 (471))

L’abast dels problemes de salut provocats per la desnutrició va prendre caire de problema polític i va generar protestes i marxes contra la fam i el bloqueig, com el moviment Fight the Famine, i així la lluita contra la fam es va transformar en una causa d’ajuda internacional.

Publicitat de la Women’s International League per trencar el bloqueig naval. © CRL (SCF/SC/DB/2).

Eglantyne Jebb va protestar contra el bloqueig naval britànic a l’Europa central repartint pamflets com aquest. El maig de 1919, va fundar Save the Children Fund i va promoure la Declaració dels drets dels infants. 

Els infants van constituir un dels problemes més grans de les societats de postguerra a conseqüència dels desplaçaments geogràfics i de les situacions de malnutrició, orfenesa i abandonament, que els van dificultar l’accés a allotjaments adequats, cures mèdiques i educació.

A començaments de 1919, el benestar dels infants va adquirir prioritat a l’agenda internacional. Establir estàndards d’educació, definir els drets dels infants, protegir els orfes i refugiats, regular les condicions laborals infantils o evitar el tràfic d’infants van ser algunes de les qüestions més importants que es van abordar.

“The health of the child is the power of the nation. Children’s year (April 1918 – April 1919)”. © LOC (LC-USZC4-9867)

La creença que la cooperació internacional en el camp humanitari podria ajudar a prevenir la guerra va propiciar, entre altres factors, l’origen de la Societat de Nacions, organisme que es va convertir en l’element principal de la infraestructura de l’internacionalisme del període d’entreguerres. Composta per delegats dels estats i d’organitzacions privades humanitàries, va fer possible que aquestes organitzacions s’incorporessin a l’esfera de les relacions internacionals.

Propaganda de l’American Society for Relief of French War Orphans per fomentar l’apadrinament d’infants de França. © NWWIMM (1976.315.42)

La fam i els cossos d’infants abandonats es van convertir en el símbol de les repercussions negatives de la guerra i la postguerra. Les fotografies van constituir un element important per a la mobilització transnacional i la crida a accions de solidaritat. A més de fer visible el patiment dels infants, les fotografies van permetre mostrar les accions de rescat dels benefactors.

Fotografia realitzada per Fridtjof Nansen d’infants refugiats com a conseqüència de la fam a Rússia (1921-1923). © ACICR (V-P-HIST-02590-20 A)

Les imatges d’infants nus amb mostres visibles de les conseqüències de la fam en el cos van servir per conscienciar i obtenir recursos amb què fer front a la crisi humanitària.

Un grup d’infants vestits amb donacions de la Creu Roja americana a Magyarország, Hongria (al voltant de 1920). HNM (2137/1954 fk)

La causa dels infants va prendre un significat nou i simbòlic per al futur de la civilització occidental: es van convertir en la icona de les víctimes innocents de la guerra i de les seves conseqüències, però també en una prioritat per a la reconstrucció física de les nacions i per al procés de reconciliació que es va plasmar en iniciatives d’educació per a la pau.

“Nens, no jugueu a la guerra. Pares… si voleu que els vostres fills visquin, prepareu el desarmament moral. Retireu les joguines militars”. © BnF (département Estampes et photographie, ENT QB-1 (1931-1939) -ROUL). Campanya publicitària duta a terme per la Lliga Internacional de Lluitadors per la Pau.

El setembre de 1924, l’Assemblea General de la Lliga de Nacions va adoptar unànimement la Declaració dels drets dels infants, també anomenada Declaració de Ginebra, i es va crear el Child Welfare Committee amb assessors com la Save the Children International Union i la International Association for the Promotion of Child Welfare, fet que va marcar l’inici del treball social per a la infància com a causa oficial de les relacions internacionals.

“Noves idees des d’Amèrica. Alex, un nen que treballa a St. Étienne, absort, estudiant el model de parc de lleure a l’exhibició”. American Red Cross Child Welfare Exhibition a St. Étienne (juliol de 1918, Lewis Hine). © LOC (Prints and Photographs Division, LC-A6199- 3327).

Organitzacions com ARA, a més d’ajudar els infants, van assumir la missió de traslladar-los els valors americans.

La Guerra Civil espanyola va ser el principal conflicte europeu en el període d’entreguerres, una manifestació evident de la crisi en la qual estava immers el continent i el preludi de la Segona Guerra Mundial.

Exemple de «guerra total», els dos bàndols antagònics van mobilitzar tots els recursos materials i humans disponibles per derrotar l’enemic i vèncer al front, amb greus conseqüències sobre la societat civil, en especial sobre els col·lectius de dones i infants.

“Jo he dibuixat un bombardeig que vaig veure un dia a Sant Sebastià durant la guerra”. Ángeles Benito (nena), 14 anys, de Sant Sebastià. Colònia infantil de Baiona, França. © BNE (Dib/19/1/ 873)

Les penúries alimentàries, les malalties i les males condicions higièniques van acompanyar dones i infants des de l’esclat de la guerra. Els bombardejos i l’avenç dels revoltats van desencadenar evacuacions de menors a les costes de Llevant i Catalunya i a l’estranger per protegir-los dels horrors de la guerra. Més de 32.000 «infants de la guerra» van trobar refugi a França, Bèlgica, Anglaterra, l’URSS, Suïssa i Mèxic. 

Després de la derrota de la República, part d’aquests infants van ser repatriats a Espanya, mentre que per a d’altres l’estada al país d’acollida es va prolongar en el temps, de vegades per tota la vida, com va passar sobretot amb els que havien estat evacuats a Mèxic i a l’URSS.

Evacuació d’infants a França. “En aquest dibuix es veu l’evacuació que vam fer a Gijón per venir a França”. Rosita Corral (nena), 12 anys, de Santander. Colònia infantil de Baiona, França. © BNE (Dib/19/1/ 844)

La Guerra Civil va ser un conflicte amb gran ressonància internacional i impacte en l’opinió pública. El conflicte va produir reaccions de solidaritat i es va convertir en el camp de batalla entre el feixisme i la democràcia. Una de les expressions més rellevants d’aquesta solidaritat va ser l’ajuda humanitària proporcionada per diferents organismes a la població civil, amb atenció especial a la infància.

Ajuda quàquera als infants al sud d’Espanya. © AFSC

L’acció humanitària a Espanya va ser desenvolupada per moltes organitzacions, algunes de les quals van socórrer infants en ambdós bàndols: Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR); Save the Children Fund; Servei Civil Internacional (SCI); Unió Internacional de Socors als Infants (UISE); o els quàquers britànics i americans: Friends Service Committee i American Friends Service Committee.

La solidaritat internacional que va despertar la democràcia espanyola es va traduir en una ajuda enorme configurada per un gran xarxa d’organitzacions, que van actuar al territori republicà: el Socors Roig Internacional; la xarxa d’ajuda frontpopulista del Comité International de Coordination et d’Information pour l’Aide à l’Espagne Républicaine, i el Comitè d’Ajuda Suïssa als Infants d’Espanya, format per associacions benèfiques, religioses i pacifistes helvètiques.

Colònies infantils d’estiu del Socors Roig Internacional. © CDMH (PS-CARTELES,509)

L’ajuda humanitària d’aquestes organitzacions va consistir a enviar i distribuir queviures, productes farmacèutics i d’higiene, medicines i roba, però també a proporcionar assistència mèdica, cures i educació infantil. Altres tasques essencials foren l’evacuació d’infants, l’establiment d’una xarxa de colònies, llars i menjadors infantils i l’administració d’hospitals.

A diferència del conglomerat d’organitzacions que van ajudar la República, a la zona revoltada hi va actuar Auxilio Social, organisme d’assistència i propagada del règim. La seva ajuda als infants es va materialitzar en la creació de colònies de repòs, cuines de germandat, menjadors infantils i distribució de menjar. També hi van proporcionar ajuda la Creu Roja o l’SCI, entre altres organitzacions, encara que eren mirades amb recel pels militars i els que els donaven suport.

Un menjador d’Auxilio Social. © BNE (GC-CAJA/60/14/3)

La imminent derrota republicana a començaments de 1939 va desencadenar una altra crisi humanitària, per la fugida de prop de 500.000 persones a França. Organitzacions com els quàquers van socórrer els exiliats i els van ajudar en els camps d’internament francesos;  el Socors Suís i l’Office Internationale pour l’Enfance, entre altres organitzacions, van fer el mateix amb els infants.

Dones i infants a la frontera amb França, 1939. © Arch. CEGESSOMA (56035)

La Segona Guerra Mundial, que es va abatre sobre Europa, és el conflicte més gran de la història de la humanitat, sense precedents quant a horrors i atrocitats, i es va saldar amb uns 70 milions de víctimes mortals, entre civils i combatents.  

Infants afectats per la guerra a Polònia (1939-1945). © ACICR (V-P-HIST-01351)

Els combats, els bombardejos aeris i l’avenç dels exèrcits bel·ligerants van conduir a l’èxode de milions de persones, que van haver d’abandonar les seves llars i enfrontar-se a la fam, a la por, a la separació familiar o a la mort. L’avenç dels fronts bèl·lics va desencadenar una situació humanitària dramàtica, amb seqüeles sobre infants i adolescents.

L’escassetat de productes, les requises de l’ocupant i el bloqueig econòmic aplicat per les potències bel·ligerants, en especial pels britànics, van fer impossible de vegades l’arribada de l’ajuda humanitària. Excepcionalment, es va permetre el pas de mercaderies per als civils més afectats, com ara en el cas de la població grega i dels internats en els camps del sud de França. 

Repartiment de menjar en una cantina d’infants a Atenes gestionada per la Creu Roja suïssa a Grècia (1942). © ACICR (V-P-HIST-02514-02)

Les organitzacions humanitàries van intentar alleujar la situació dels infants amb ajuts intel·lectuals i morals com llibres i joguines, a més d’evacuacions a zones allunyades del front o a Suïssa, l’establiment de maternitats, colònies i llars infantils, apadrinaments i acollides familiars, i subministraments alimentaris, materials i mèdics.

Dibuix infantil en agraïment als quàquers per l’assistència prestada a infants i refugiats al sud de França (1942). © AFSC

El destí dels infants va ser marcat per la guerra, però també per l’Holocaust, l’assassinat de sis milions de jueus pel règim nazi durant la Segona Guerra Mundial. Un milió d’infants van ser deportats als camps d’extermini d’Auschwitz-Birkenau, Sobibor, Treblinka, Majdanek i Chelmno i hi van morir. També van ser assassinats desenes de milers de menors romanís, entre 5.000 i 7.000 infants alemanys amb discapacitats mentals i físiques, i infants polonesos i russos, de vegades afusellats amb els seus pares.

Algunes organitzacions van desenvolupar operacions de rescat, com el Kindertransport, el trasllat d’uns 10.000 infants d’Alemanya, Àustria, Txecoslovàquia i Polònia a la Gran Bretanya (1938-1939), sota el paraigua del Moviment per a la Cura dels Infants d’Alemanya. Desenes de milers de jueus van poder sortir d’Europa gràcies a l’ajuda d’American Jewish Joint Distribution Committee and Refugee Aid i American Friends Service Committee.

Els quàquers també es van distingir per les seves operacions de socors en els camps del sud de França: hi van establir menjadors i van ajudar molts infants traient-los dels camps i acollint-los a les seves llars infantils. Altres organitzacions com Œuvre de Secours aux Enfants van amagar infants en llars infantils a la zona lliure de França o en cases independents.

Internats en el camp de Rivesaltes, davant de la barraca de socors als infants, esperant el dinar (1941-1942). © USHMM (32285)

La solidaritat i el respecte per la vida humana van conduir a missions de rescat individuals en països europeus. Per exemple, a Hongria, desenes de milers de jueus van obtenir salconduits de protecció de països neutrals gràcies a diplomàtics estrangers. Aquests van aturar deportacions i van crear cases “segures” sota la protecció diplomàtica, tasca a què va contribuir també Friedrich Born, delegat del CICR, amb la creació de 60 llars infantils per a gairebé 8.000 infants.

La “Casa de Vidre”, ambaixada suïssa a Budapest, des d’on es van emetre salconduits (1944). © AfZ (105735) 

En un món de silenci sobre la qüestió jueva, més de 17.000 polítics, diplomàtics, humanitaris, sacerdots, partisans i altres civils van intentar salvar el màxim nombre de vides en condicions de risc. Els seus valors i la seva humanitat els van valer el títol de Justos entre les Nacions, i a les organitzacions quàqueres el Premi Nobel de la Pau per ajudar la infància en els conflictes bèl·lics. 

L’UNRRA (United Nations Relief and Rehabilitation Administration, 1943-1947) i la seva successora, l’IRO (International Refugee Organization, 1947-1951), van ser les organitzacions intergovernamentals encarregades de dirigir les operacions de socors i organitzar els camps de refugiats i el retorn dels desplaçats després de la guerra. Sota la seva supervisió es van situar diferents organitzacions privades, amb l’excepció d’organitzacions jueves com l’American Joint Distribution Committe.

“Una vegada vestits i amb bona salut aquests infants són trasllats en tren a un altre camp de l’UNRRA” (Itàlia, 1945-1946). © UN Archives (S-0800-0002-0018-00011)

L’UNRRA es va encarregar de l’allotjament, alimentació, subministrament de roba i repatriació d’uns 6 milions de persones desplaçades a Europa. El grup d’infants es dividia entre els que eren amb algun familiar, internats en els camps de desplaçats segons la nacionalitat, i aquells que no estaven acompanyats, més de 22.000, recollits en centres infantils. Més de 343.000 infants estaven perduts. La identificació i repatriació d’infants va ser objecte de disputes diplomàtiques internacionals.

El primer objectiu, després de l’alliberament, va ser la repatriació dels infants i les seves famílies als països d’origen. El problema dels menors es va fer visible després d’aquesta operació. Molts no tenien documentació. Als infants no acompanyats s’hi van afegir els que estaven integrats en famílies d’acollida, que només mantenien records llunyans de les seves famílies i països d’origen i que, fins i tot, desconeixien el seu idioma natal. A més, entre 20.000 i 50.000 infants van ser germanitzats pel règim nazi durant la guerra, canviant-los el nom i destruint les seves partides de naixement, cosa que feia difícil recuperar-ne els orígens.

“En un país bombardejat. Mare i nen amb màscares de gas”. 1918. © BnF
(département Estampes et photographie, EI-13 (585))

La ocupación de países como Bélgica (1914), el bloqueo naval británico (1914-1919), la insuficiencia en la producción de comida y las estrategias alimentarias de racionamiento llevadas a cabo por los diferentes estados, provocaron un problema de hambruna que afectó especialmente a los niños.

En Alemania, se establecieron Cocinas Públicas como parte del sistema de nutrición en tiempo de guerra mientras que, en otras regiones, se crearon organizaciones como la Commission for Relief in Belgium (1914-19), presidida por Herbert Hoover, que llevó a cabo un programa de alimentación internacional dirigido a los belgas y franceses que se encontraban en territorio alemán ocupado.

“Qui sap on? Busquem 100.000 infants de diverses nacionalitats que van ser segrestats a França pels nazis” (1945-1949). © Bundesarchiv (Plak 004-007-016)

A les dificultats organitzatives s’hi va afegir l’estat mental i físic dels infants. Els treballadors socials, nord-americans i britànics principalment, incorporats a les tasques de socors, van manifestar que molts d’aquells infants no havien conegut l’autoritat parental i vivien en grups sota les lleis de la supervivència, i van arribar a definir-los com “infants llop”.

Habitants de les coves de Nàpols, Itàlia. © UN Archives (S-0800-0002-0015-00016)

L’IRO va fixar la categoria d’“infant” en els menors de disset anys. Els infants que van romandre als camps de desplaçats eren principalment adolescents, ja que els nazis havien eliminat totes aquelles persones que no fossin capaces de treballar. Els adolescents podien mentir sobre la seva edat per evitar, per exemple, la repatriació forçosa. Les organitzacions humanitàries es van centrar en la seva rehabilitació moral i psicològica, ja que l’edat en dificultava el reassentament o l’adaptació, i, fins i tot països d’acollida com Suïssa i Suècia, només van oferir asil a infants menors de 12 anys.

L’internacionalisme durant la postguerra va suposar una explosió de noves organitzacions no governamentals, moltes amb caràcter confessional, com les organitzacions vinculades als protestants Church World Service o Lutheran World Relief, que s’unien a les establertes Catholic Relief Service, Unitarian Service Committee, American Friends Service Committee o American Joint Distribution Committee. El 1951, les Nacions Unides va reconèixer 188 organitzacions humanitàries internacionals.

Granja escola americana a prop de Salònica organitzada pel Friends Relief Service per a noies d’entre 14 i 16 anys (Grècia, 1944-1948). © UN Archives (UNRRA/3036, S-0800-0004-0004-00076)

La rehabilitació i la cura dels infants van quedar vinculades a conceptes com el desenvolupament psicològic de l’infant en el context de la seva comunitat, establint la procedència i la família com a fonts d’identitat individual, i valorant les necessitats dels infants en funció de l’edat, nació, religió i gènere.